METODOLOGIA DIDÀCTICA.
Una visió
comunicativa del procés educatiu posa de manifest la conveniència de contemplar
un principi d'acció metodològica capaç de crear ambients que afavorisquen la
interacció de professors i alumnes en l'activitat de l'aula. Però una xarxa de
relacions comunicatives rica i diversa no hauria d'estar circumscrita només als
aspectes més estrictament informatius i formals, sinó integrar també els
socioafectius i els de la comunicació més informal que es genera en el grup
humà de classe. Aquesta dimensió comunicativa serà essencial per a afavorir un
clima estimulant, propici per al desenvolupament dels aprenentatges, i un dels
principals factors perquè alumnes i alumnes establisquen vincles positius amb
els continguts culturals treballats en l'aula.
Per tot això, el
diàleg, el debat i la confrontació d'idees i hipòtesi, haurien de constituir,
en cada cas, els eixos de qualsevol plantejament metodològic que es realitze,
caracteritzant una forma d'entendre els processos d'ensenyament d'acord amb la
manera en què un individu és capaç d’aprendre i assimilar nous coneixements i
informacions.
Aquesta orientació
metodològica afavoreix la consecució d'aprenentatges, en considerar en cada
moment les idees i concepcions amb les quals cada persona s'enfronta a un nou
coneixement o problema de la realitat. Es facilita així que l'alumne siga capaç
d'establir relacions entre els coneixements i experiències que ja posseeix i la
nova informació que necessita.
Convindria, per
tant, una metodologia que, partint de la que els alumnes i les alumnes coneixen
i pensen respecte a qualsevol aspecte de la realitat, siguen capaços de
connectar amb els seus interessos i necessitats, amb la seua peculiar forma de
vore el món, i els proporcione, de forma atractiva, una finalitat i utilitat
clara per a aplicar els nous aprenentatges que desenvolupen. Es tracta, en
suma, d'adoptar una metodologia que posseïsca un sentit clar per als alumnes i
professors, al mateix temps que promoga el seu desenvolupament conceptual,
procedimental i actitudinal. Per aquest motiu, seria interessant contemplar una
dualitat de finalitats: d'una banda la de les intencions o capacitats que
l'equip docent desitja promoure en els seus alumnes i alumnes i, per un altre,
les que es desprenen directament de la pròpia activitat que es realitza, les
quals han de ser clares i compartides pels alumnes: resoldre un problema,
satisfer una necessitat o interès, afrontar una situació nova, tractar un
conflicte, realitzar una investigació, comprendre la realitat, entendre nous fenòmens
o escometre un projecte de treball.
Els aspectes
anteriors constitueixen un bon recurs per a assegurar un nivell adequat de
motivació. Aprendre és, en bona mesura, modificar els esquemes de pensament i
actuació de que disposem, per a comprendre millor la realitat i intervindre en
ella. Aquest procés, que a l'escola va de la consideració del pensament
quotidià fins a la formulació organitzada del coneixement científic
acumulat per la nostra cultura, ha de plantejar-se metodològicament, entenent
que entre l'un i l'altre hi ha diversos nivells de formulació.
És per això que es
procurarà que l'ensenyament siga realista, comprensiu i significatiu alhora que
funcional, emancipatori, individualitzat i no discriminatori.
Realista,
considerant els nivells de partida dels alumnes i les seues possibilitats, tant
en allò que fa referència als seus aprenentatges conceptuals com al seu nivell
de desenvolupament i habilitat motriu. Intentarem que les activitats
realitzades s'ajusten a les possibilitats reals dels alumnes.
Comprensiu i
significatiu, afavorint, front a l'aprenentatge memorìstic, el significatiu,
relacionant els continguts conceptuals amb l'activitat motriu realitzada a
classe i amb l’activitat professional a desenvolupar en el futur.
Funcional, en desenvolupar
la capacitat d'utilitzar i aplicar els coneixements i destreses adquirits en
diferents contextos i situacions.
Emancipatori,
perquè hem de procurar la realització d'activitats poc directives, propiciant
el treball autònom i l'exercici de la pròpia responsabilitat.
Individualitzat,
atenent, en allò que siga possible, a la diversitat d'interessos i motivacions
de l'alumne.
No discriminatori,
en afavorir la igualtat d'oportunitats amb independència de les diferències que
es donen entre els alumnes.
Abans de tota acció
pràctica es realitza una exposició teòrica sobre tot allò que es farà
posteriorment, prioritzant la resolució de problemes per part de l'alumne front
a l'ensenyament guiat.
Acció i reflexió
han d'anar juntes, afavorint l'activitat física, l'experimentació i la vivència
dels continguts.
S'aplicaran
estratègies d'aprenentatge que siguen adequades al tipus d'activitat física,
afavorint en tots els casos el treball autònom i cooperatiu. La funció del
professor se centrarà més en la organització dels espais, els temps, els
materials i en l'organització sistemàtica del procés
d'ensenyament-aprenentatge, donant suport als alumnes en tot allò que
necessiten.
