sábado, 15 de diciembre de 2012

METODOLOGIA DIDÀCTICA

METODOLOGIA DIDÀCTICA.
Una visió comunicativa del procés educatiu posa de manifest la conveniència de contemplar un principi d'acció metodològica capaç de crear ambients que afavorisquen la interacció de professors i alumnes en l'activitat de l'aula. Però una xarxa de relacions comunicatives rica i diversa no hauria d'estar circumscrita només als aspectes més estrictament informatius i formals, sinó integrar també els socioafectius i els de la comunicació més informal que es genera en el grup humà de classe. Aquesta dimensió comunicativa serà essencial per a afavorir un clima estimulant, propici per al desenvolupament dels aprenentatges, i un dels principals factors perquè alumnes i alumnes establisquen vincles positius amb els continguts culturals treballats en l'aula.
Per tot això, el diàleg, el debat i la confrontació d'idees i hipòtesi, haurien de constituir, en cada cas, els eixos de qualsevol plantejament metodològic que es realitze, caracteritzant una forma d'entendre els processos d'ensenyament d'acord amb la manera en què un individu és capaç d’aprendre i assimilar nous coneixements i informacions.
Aquesta orientació metodològica afavoreix la consecució d'aprenentatges, en considerar en cada moment les idees i concepcions amb les quals cada persona s'enfronta a un nou coneixement o problema de la realitat. Es facilita així que l'alumne siga capaç d'establir relacions entre els coneixements i experiències que ja posseeix i la nova informació que necessita.
Convindria, per tant, una metodologia que, partint de la que els alumnes i les alumnes coneixen i pensen respecte a qualsevol aspecte de la realitat, siguen capaços de connectar amb els seus interessos i necessitats, amb la seua peculiar forma de vore el món, i els proporcione, de forma atractiva, una finalitat i utilitat clara per a aplicar els nous aprenentatges que desenvolupen. Es tracta, en suma, d'adoptar una metodologia que posseïsca un sentit clar per als alumnes i professors, al mateix temps que promoga el seu desenvolupament conceptual, procedimental i actitudinal. Per aquest motiu, seria interessant contemplar una dualitat de finalitats: d'una banda la de les intencions o capacitats que l'equip docent desitja promoure en els seus alumnes i alumnes i, per un altre, les que es desprenen directament de la pròpia activitat que es realitza, les quals han de ser clares i compartides pels alumnes: resoldre un problema, satisfer una necessitat o interès, afrontar una situació nova, tractar un conflicte, realitzar una investigació, comprendre la realitat, entendre nous fenòmens o escometre un projecte de treball.
Els aspectes anteriors constitueixen un bon recurs per a assegurar un nivell adequat de motivació. Aprendre és, en bona mesura, modificar els esquemes de pensament i actuació de que disposem, per a comprendre millor la realitat i intervindre en ella. Aquest procés, que a l'escola va de la consideració del pensament quotidià fins a la formulació organitzada   del coneixement científic acumulat per la nostra cultura, ha de plantejar-se metodològicament, entenent que entre l'un i l'altre hi ha diversos nivells de formulació.
És per això que es procurarà que l'ensenyament siga realista, comprensiu i significatiu alhora que funcional, emancipatori, individualitzat i no discriminatori.
Realista, considerant els nivells de partida dels alumnes i les seues possibilitats, tant en allò que fa referència als seus aprenentatges conceptuals com al seu nivell de desenvolupament i habilitat motriu. Intentarem que les activitats realitzades s'ajusten a les possibilitats reals dels alumnes.
Comprensiu i significatiu, afavorint, front a l'aprenentatge memorìstic, el significatiu, relacionant els continguts conceptuals amb l'activitat motriu realitzada a classe i amb l’activitat professional a desenvolupar en el futur.
Funcional, en desenvolupar la capacitat d'utilitzar i aplicar els coneixements i destreses adquirits en diferents contextos i situacions.
Emancipatori, perquè hem de procurar la realització d'activitats poc directives, propiciant el treball autònom i l'exercici de la pròpia responsabilitat.
Individualitzat, atenent, en allò que siga possible, a la diversitat d'interessos i motivacions de l'alumne.
No discriminatori, en afavorir la igualtat d'oportunitats amb independència de les diferències que es donen entre els alumnes.
Abans de tota acció pràctica es realitza una exposició teòrica sobre tot allò que es farà posteriorment, prioritzant la resolució de problemes per part de l'alumne front a l'ensenyament guiat.
Acció i reflexió han d'anar juntes, afavorint l'activitat física, l'experimentació i la vivència dels continguts.
S'aplicaran estratègies d'aprenentatge que siguen adequades al tipus d'activitat física, afavorint en tots els casos el treball autònom i cooperatiu. La funció del professor se centrarà més en la organització dels espais, els temps, els materials i en l'organització sistemàtica del procés d'ensenyament-aprenentatge, donant suport als alumnes en tot allò que necessiten.

lunes, 10 de diciembre de 2012

VISIONADO DE VIDEOS

El próximo lunes 17 veremos en clase las grabaciones realizadas en la piscina para analizarlas, comparándolas con otros modelos de especialistas y comentar los errores técnicos e cada uno con los correspondientes ejercicios correctivos.

AVALUACIÓ DE LA PART DE NATACIÓ

CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I DE QUALIFICACIÓ.

L'avaluació no s'entén com a un acte únic i concret sinó que és un procés integrat dins de tot el sistema d'ensenyament-aprenentatge. Per tal de superar el mòdul els alumnes hauran de:

  1.  Exposar i analitzar les habilitats bàsiques aquàtiques.
  2.  Identificar i relacionar jocs per a la familiarització, la flotació, la respiració i la propulsió bàsica.
  3.  A partir d'un cas o situació concreta, d'adaptació al medi aquàtic, elaborar correctament la programació.
  4. Interpretar correctament els resultats de les proves específiques d'adaptació al medi aquàtic.
  5.  Identificar i relacionar els exercicis d'aplicació i assimilació als diferents estils de natació.
  6. A partir d'un cas o situació concreta, d'aprenentatge-animació de qualsevol activitat aquàtica, elaborar i dur a terme correctament la programació.
  7.  Exposar i analitzar els distints models tècnics dels estils de natació.
  8.  Realitzar programacions d’activitats d’animació aquàtica per a diferents grups de persones.


A més a més l'avaluació s'efectuarà cada dia amb les situacions reals viscudes a classe. Tenint en compte el treball realitzat diàriament, la participació activa a les activitats proposades pel professor o dissenyades per ells mateixos, l'actitud front a l'assignatura i la incorporació de l'esport i l'activitat física a la seua vida com a una tasca quotidiana.

Per tal d’aprovar la part de natació del mòdul d’activitats físiques i esportives individuals serà necessari aprovar cadascuna de les seues parts, es a dir, la pràctica i la teòrica; amb qualsevol de les dues suspeses es considera no aprovada la matèria.

Per a aprovar la part teòrica és necessari tindre una nota mitjana aprovada del conjunt dels exàmens i treballs encomanats a classe. Els exàmens suposen en 40% de la nota global i els treballs el 20 %.

Pel que fa a la pràctica. Al primer trimestre serà necessari demostrar la eficiència, mitjançant una prova consistent en nadar 5 metres de crol i 50 de braça continuadament amb els corresponents viratges a cadascun dels dos estils.

En quant al segon trimestre, es faran les proves teòriques corresponents a la matèria treballada en classe i es realitzaran els treballs teòrics corresponents: una programació de natació per a una població determinada que se especificarà a classe i la pràctica consistent en nadar ininterrompudament 150 metres, en aquest ordre: esquena, braça i crol. A banda serà necessari nadar ininterrompudament, al menys 500 metres en menys de 15 minuts els xics i 400  les xiques.
Per acabar, el tercer trimestre serà necessari realitzar un treball teòric de la natació per a poblacions especials i un altre de activitats aquàtiques recreatives. La prova pràctica consistirà en la realització de la prova de 4x50 metres estils amb els corresponents viratges i el T15, els homes hauran de fer, al menys 700 metres i les dones 550 per tal de demostrar que han assolit una acceptable condició física natatòria.

OBJECTIUS DE LA PART CORRESPONENT A NATACIÓ DEL MÒDUL D'ACTIVITATS FÍSIQUES INDIVIDUALS

CICLE FORMATIU D’ANIMACIÓ D’ACTIVITATS FÍSIC ESPORTIVES.

  MÒDUL D’ACTIVITATS FÍSIC ESPORTIVES INDIVIDUALS: NATACIÓ 
 CURS 2012-2013

1. OBJECTIUS GENERALS:

  Programar activitats físiques i esportives individuals adequades a les característiques i necessitats d'un grup d'usuaris a partir de la programació general i de les característiques de les persones o grups de persones a què van dirigides.

  Garantir la disponibilitat i supervisar la posada la punt d'instal•lacions i mitjans, assegurant la seua idoneïtat, seguretat i, si és procedent, els valors correctes dels paràmetres d'ús.

  Organitzar, dirigir, i dinamitzar sessions d'activitats físic-esportives individuals utilitzant la metodologia d'animació i recreació més adequada, en funció de totes les variables que concorreguem al grup a què van dirigides.

  Ensenyar activitats físiques i esportives individuals utilitzant la metodologia més adequada.

  Aplicar els primers auxilis a malalts i/o accidentats i coordinar el trasllat en cas necessari.

  Realitzar progressions bàsiques de tècniques de progressió en esport d’hivern.

  2. OBJECTIUS MÍNIMS

 • Conèixer els elements teòrics que sustenten la natació: familiarització, flotació, respiració, propulsió i salts.

 • Sortir-se’n bé en els diferents estils de natació: crol, braça, esquena i papallona.

 • Conèixer i aplicar els diferents mètodes d'ensenyança de la natació en funció de les persones a què hi vaja dirigit.

 • Conèixer i utilitzar tècniques de dinamització i animació al medi aquàtic.

 • Planificar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física a través del medi aquàtic.

 • Conèixer i saber treballar en tot tipus de piscines.

 • Conèixer els equipaments bàsics en que va a desenvolupar-se el nostre treball: instal•lacions, equips, materials.

 • Saber dinamitzar un grup de persones de diferents edats i condicions, des dels xiquets fins als ancians, passant per adults joves, discapacitats físics o psíquics, etc.

 • Conèixer les regles bàsiques dels esports aquàtics.

  3. OBJECTIUS PROCEDIMENTALS:

  Anàlisi de les habilitats bàsiques aquàtiques.

  Selecció de jocs i exercicis de familiarització.

  Selecció de jocs i exercicis de flotació.

  Selecció de jocs i exercicis de respiració.

  Selecció de jocs i exercicis de propulsió bàsica.

  Taxonomia dels distints jocs i exercicis relacionats amb la familiarització, flotació, respiració i la propulsió bàsica.

  Anàlisi de les aptituds dels participants, quines habilitats bàsiques aquàtiques coneixen, quin és el seu nivell inicial.

  Anàlisi de les necessitats i interessos dels participants respecte a l'adaptació al medi aquàtic.

  Adequació dels jocs i exercicis d'adaptació al medi aquàtic, a les possibilitats i limitacions dels participants.

  Elaboració de programacions d'aprenentatge-animació de l'adaptació al medi aquàtic.

  Anàlisi de les respostes motrius dels alumnes.

  Confecció de les tasques que canalitzen la consecució dels objectius.

  Adopció d'actituds i estils didàctics propis de l'animació i iniciació a l'adaptació al medi aquàtic.

  4. CONTINGUTS:

1. La natació.

o Beneficis de la pràctica d’activitats aquàtiques.
o Característiques del medi aquàtic.
o Els estils de natació.
o La piscina. Tipus.
o La competició. Normes bàsiques.

2. La familiarització amb el medi aquàtic. 
o Importància de la pèrdua de la por a l'aigua.
o Habilitats bàsiques al medi aquàtic.
o Materials d’utilització en piscines.

  3. La flotació.
 o Flotabilitat.
 o Capacitat de flotació.
 o Importància de la flotació.

  4. La respiració. 
 o Característiques de la respiració en natació.
 o El ritme respiratori aquàtic.

  5. La propulsió bàsica. 
o Característiques generals de la propulsió.
o Habilitats bàsiques de la propulsió.

  6. L'estil crol 
o Característiques generals, descripció teòrica.
o El treball de braços
o El treball de cames
o Coordinació de l'estil complet i la respiració .
o Defectes més comuns i correccions.

  7. L'estil esquena 
o Aproximació i descripció teòrica
 o El treball de braços
 o El treball de cames
 o Coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.

  8. L'estil braça 
o Descripció teòrica
 o El treball de braços
 o El treball de cames
 o Coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.

  9. L'estil palometa 
o Descripció teòrica
 o El treball de braços
 o El treball de cames
 o Coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.

 10. Salts, girs i eixides.
o Presentació global
o Progressió i coordinació.
o Execució pràctica

11. Pràctiques didàctiques específiques.
o Adequació i implementació de models de sessions convencionals en l'adaptació al medi aquàtic.
o Tests de valoració específics.

  12. Metodologia específica.
o Etapes d'aprenentatge.
o Evolució del desenvolupament humà i la seua relació amb la natació.
o Característiques específiques de l'ensenyament de la natació.
o Els estils d’ensenyament-aprenentatge. Aplicació a les activitats aquàtiques.
o Exercicis d’assimilació tècnica.
o Ajudes didàctiques a les activitats aquàtiques.

  13. L’ensenyament de la natació en educació infantil.
o Objectius generals de l’educació infantil al medi aquàtic.
o Continguts. o Sistemes d’ensenyament.

  14. L’ensenyament de la natació en educació primària.
 o Objectius generals de l’educació infantil al medi aquàtic.
o Continguts.
o Sistemes d’ensenyament.

  15. L’ensenyament de la natació en adults i en la tercera edat.
 o Objectius generals de l’educació infantil al medi aquàtic.
o Continguts. o Sistemes d’ensenyament.

  16. La natació en poblacions especials: discapacitats físics i psíquics.
 o Objectius
o Continguts
o Sistemes d’ensenyament.
o Activitats específiques.

  17. L’animació en el medi aquàtic. Activitats aquàtiques recreatives.
 o Objectius.
o El joc aquàtic.
o Materials recreatius.
o Organització d’activitats aquàtiques recreatives.
o La sessió d’animació aquàtica.

  5. ACTIVITATS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE:
  Familiarització aquàtica. o Presentació global de la familiarització.
 o Execució pràctica de jocs de familiarització.
 o Execució pràctica d'exercicis de familiarització.
 o Confecció de fitxers de jocs i exercicis.

  Flotació aquàtica.
 o Presentació global de la flotació.
 o Execució pràctica de jocs de flotació.
 o Execució pràctica d'exercicis de flotació.
 o Confecció dels fitxers de jocs i exercicis.

  Respiració aquàtica.
 o Presentació global de la respiració.
 o Execució pràctica de jocs de respiració.
 o Execució pràctica d'exercicis de respiració.
 o Confecció de fitxers de jocs i exercicis.

  Propulsió bàsica.
 o Presentació global de la propulsió bàsica.
 o Execució pràctica de jocs de propulsió bàsica.
 o Execució pràctica d'exercicis de propulsió bàsica.
 o Confecció de fitxers de jocs i exercicis.

  L'estil crol o Aproximació i descripció teòrica.
 o Progressió al treball de braços
 o Progressió al treball de cames
 o Progressió a la coordinació de l'estil complet i la respiració .
 o Defectes més comuns i correccions.
 o Elaboració d'una fitxa d'avaluació o Identificació d'errors per grups de treball, per mitjà de la fitxa d'avaluació

  L'estil esquena
 o Aproximació i descripció teòrica
 o Progressió al treball de braços
 o Progressió a treball de cames
 o Progressió a la coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.
 o Elaboració d'una fitxa d'avaluació
 o Identificació d'errors per grups de treball, per mitjà de la fitxa d'avaluació

  L'estil braça
 o Aproximació i descripció teòrica
 o Progressió al treball de braços
 o Progressió a treball de cames
 o Progressió a la coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.
 o Elaboració d'una fitxa d'avaluació
 o Identificació d'errors per grups de treball, per mitjà de la fitxa d'avaluació

  L'estil palometa
 o Aproximació i descripció teòrica
 o Progressió al treball de braços
 o Progressió a treball de cames
 o Progressió a la coordinació de l'estil complet i la respiració
 o Defectes més comuns i correccions.
 o Elaboració d'una fitxa d'avaluació. o Identificació d'errors per grups de treball, per mitjà de la fitxa d'avaluació

  Salts, girs i eixides.
 o Presentació global
 o Progressió i coordinació.
 o Execució pràctica
 o Pràctiques didàctiques específiques.
 o Adequació i implementació de models de sessions convencionals en l'adaptació al medi aquàtic.
 o Tests de valoració específics.

  La natació en poblacions especials: nadons, ancians i disminuïts físics o psíquics
 o Activitats i progressió de natació per a nadons
 o Natació pre-escolar. Exercicis progressius
 o Activitats i progressió de natació escolar
 o Activitat aquàtica per a adults
 o Activitat aquàtica per a persones majors
 o Natació terapèutica o Activitat aquàtica per a discapacitats o Matronatació

  Pràctiques didàctiques de recreació.
 o Presentació global de les activitats d’animació i recreació.
 o Confecció de fitxers de jocs i exercicis.
 o L’aquagym.
 o L’aeròbic aquàtic.
 o Altres jocs aquàtics .Activitats aquàtiques diverses
 o Sessions de recreació aquàtica.
 o La recreació aquàtica a la mar.
 o La recreació aquàtica en rius i embassaments
 o Els parcs aquàtics

jueves, 29 de mayo de 2008

miércoles, 21 de mayo de 2008

ALGUNOS VIDEOS DE NUESTROS COMPAÑEROS

He aqui algunas grabaciones de nuestros alumnos

martes, 18 de diciembre de 2007

videos del curso actual 07-08

CÓMO PRESENTAR UN TRABAJO



  1. COM PRESENTAR UN TREBALL

    Presentación:

    El trabajo ha de ir protegido con unas tapas, funda o similar. En la tapa debe haber una referencia al trabajo que contiene
    Se escribirá a doble espacio, con letra clara y legible.
    El texto deberá ir justificado por ambos lados, la justificación será más ancha en el lado izquierdo que en el derecho.
    Las páginas deben estar numeradas.

    En la primera página se coloca:
    § Título del trabajo, centrado, en mayúsculas y en letra grande, con no más de 10 ó 15 palabras.
    § En un lateral y en letra pequeña: Autor: nombre y apellidos. Curso. Materia. Centro, institución o universidad a la que pertenece el autor

    · Segunda página:
    § Índice. Se comienza a indexar a partir del inicio del trabajo.
    · El texto del trabajo comenzará en la página 3

    · Puntos a tratar:

    “Justificación” del trabajo (siempre que sea necesario), también puede llamarse “Introducción”, “Situación actual de la cuestión” o “Antecedentes”. Se explica porqué se realiza el trabajo, en qué situación se encuentra el tema que se trata en la actualidad, o los antecedentes que se poseen de la materia.
    Objetivos. En el que se explica cual es o cuáles son los objetivos que buscamos con la realización del trabajo-investigación.


    Metodología: cómo se ha realizado el trabajo, que metodología se ha utilizado para buscar las fuentes y los datos que se utilizan.

    Desarrollo del trabajo. Se expone todo el trabajo realizado. Será de elaboración personal, evitando el plagio o copia literal de otros trabajos ya publicados, en revistas, libros, edición digital o internet.

    Resultados, conclusiones o discusión, en referencia al estudio que tu has realizado y la bibliografía que has utilizado.

    Bibliografía. Se intenta que sea actual, no más de cinco años atrás, salvo que sea una obra de referencia. Ordenadas por orden alfabético. Deberán incluirse única y exclusivamente las referencias de todas aquellas fuentes que han sido citadas dentro del texto: autor, año de publicación, título de la publicación, lugar y datos de la editorial que hace la publicación:

    [Apellido del Autor], [Inicial del Nombre.] (Año de Publicación). Título de la obra en cursiva. (Edición). Ciudad: Editorial.

    Nota: La edición se señala sólo a partir de la segunda. Si se trata de la primera edición, después del título se coloca un punto.

    Ejemplos tomados de páginas web:
    Burka, L. P. (1993). A hypertext history of multi-user dungeons. MUDdex. http://www.utopia.com/talent/lpb/muddex/essay/ (13 Jan. 1997). ß Fecha de tu consulta.
    Tilton, J. (1995). Composing good HTML (Vers. 2.0.6). http://www.cs.cmu.edu/~tilt/cgh/ (13 Jan. 1997).

    Si se toma un artículo de revista:
    [Apellido del Autor], [Inicial del Nombre.] (Año de Publicación). Título del artículo. Título de la revista. Volumen, número y páginas.

    · Referencias bibliográficas:

    Las referencias bibliográficas deben incluir toda la información necesaria para permitir a cualquier lector indicar y localizar los documentos citados en un

    texto. La información debe ser exacta, por lo que es preciso revisar detenidamente los datos apuntados en la bibliografía, tal y como aparecen en el documento original, y los reseñados dentro del texto, de manera que coincidan unos con otros.

    Cuando se hacen referencias o se cita en un texto un trabajo de un autor se hace de la siguiente manera:
    Rogers (1994) comparó los tiempos de reacción…

    En un estudio reciente sobre tiempos de reacción (Rogers, 1994)…

    En 1994 Rogers comparó…

    En un estudio reciente sobre tiempos de reacción,

    Rogers (1994) describió el método … Rogers encontró asimismo…

    Ø Si el trabajo es de varios autores:

    Si el trabajo es de dos autores, citar a ambos en todas las ocasiones. Si el trabajo es de tres, cuatro o cinco autores, citarlos a todos en la primera ocurrencia en el texto; en las siguientes, citar sólo al primero seguido de "et al." (en tipo normal y terminado en punto) y el año, en el caso de que el trabajo citado sea el mismo; si la cita aparece en el mismo párrafo en que figura el año de publicación, omitir el año:

    Wasserstein, Zapulla, Rosen, Gerstman, y Rock (1994) encontraron… [primera cita]

    Wasserstein et al. (1994) encontraron… [siguientes citas]

    Wasserstein et al. encontraron… [siguiente cita en el mismo párrafo]

    Ø Cuando no tiene fecha:
    Si un trabajo no tiene fecha de publicación citar en el texto el nombre del autor, seguido de s.f. (por "sin fecha"). Cuando la fecha de publicación es inaplicable, como sucede con trabajos muy antiguos, citar el año de la traducción utilizada precedida de trad., o el año de la

    versión utilizada, precedido de versión. Cuando se conoce el año de la publicación original, incluirla en la cita.

    Cuando se cita textualmente:
    Indicar la página, capítulo, figura, tabla o ecuación. Incluir siempre el número de página en las citas literales. Las palabras página y capítulo se abrevian con p. y cap. La cita debe estar entre comillas (”)

    “encontrar solución a los problemas sociales es mucho más difícil de lo que se pensaba” (Cheek y Buss, 1981, p. 332)

    (Shinamura, 1989, cap. 3)

    Bibliografía
    La Bibliografía aparece en una página aparte, al final del texto y debe seguir la numeración de las páginas del trabajo. Debe incluir la referencia completa de todas y solo de aquellas obras citadas en el texto, ordenadas alfabéticamente. Se usa el siguiente formato (Note que los títulos van en cursivas y se indican los nombres completos de todos los autores):

    Apellido, Nombre. Fecha Título. Nombre del editor, traductor o compilador. Edición usada. Ciudad. Editorial.

    Ø Torralba MA. Atletismo adaptado para personas ciegas y deficientes visuales. Paidotribo. Barcelona, 2004
    Ø García Verdugo, Mariano. 2007. Resistencia y entrenamiento. Una metodología práctica.libro + CD. Ed. Paidotribo. Barcelona

    Si la Bibliografía incluye más de una entrada del mismo autor, éstas deben ir ordenadas según la fecha de publicación de los trabajos sin repetir el nombre del autor.
    Genette, Gérard 1987 Seuils. París: Éditions du Seuil.

    Cita de una nueva edición de un trabajo antiguo debe incluir también la fecha original entre corchetes después de la nueva edición. En el texto, la referencia parentética debe incluir ambas fechas: (Santo Tomás 1951 [1560]).

    Santo Tomás, Domingo de 1951 [1560] Lexicon o vocabulario de la lingua general del Peru. Lima: Instituto de Historia.

    Cita de un artículo de una publicación periódica:
    Apellido, Nombre. Fecha "Título". Nombre de la publicación periódica del volumen, del ejemplar: página inicial-página final.

    Fischer, María Luisa. "Zoológicos en libertad: la tradición del bestiario en el Nuevo Mundo". Revista canadiense de estudios hispánicos 20. 3: 463-476.

    Cuando un volumen de una serie de varios volúmenes es usado, el título general se da primero, seguido por el número del volumen y el título del volumen particular de la siguiente manera:

    Rico, Francisco, ed. Historia y crítica de la literatura española. Vol. I. Edad Media. Ed., Alan Deyermond. Barcelona: Crítica.

    Material no publicado: Un artículo o una tesis que no ha sido publicada debe figurar siguiendo el formato del artículo de una revista:

    Portugal, Alberto. "Autobiografía y autobiografía ficcional en Los ríos profundos de José María Arguedas". Memoria de bachillerato. Universidad del Perú.

    Si el libro o artículo citado ha sido publicado en el extranjero donde el uso de mayúsculas en el título difiere del seguido en el español (donde solo se usa mayúsculas en la primera palabra y los nombres propios), se debe seguir las normas de la lengua en la que el libro o artículo ha sido publicado.

    Si el lugar de publicación puede ser objeto de confusión con otro lugar (como ocurre entre Cambridge, Inglaterra y Cambridge, Massachussetts), o si el lugar de publicación no es fácilmente reconocido, debe incluirse el nombre del país (o del estado) en la referencia.

martes, 4 de diciembre de 2007

CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL MÒDUL DE SOCORRISME I PRIMERS AUXILIS

AVALUACIÓ

Serà de tipus formativa i tindrà com a objectiu formar i corregir les possibles errades, a més es donarà una qualificació final d’apte o no apte segons s’hagen superat o no les proves d’aigua, i a més les corresponents als primers auxilis i a la part conceptual del socorrisme aquàtic.

L’objectiu del procés d’avaluació és localitzar on experimenta dificultats l’alumne per a assolir els objectius proposats i intentar resoldre els problemes de forma individual per tal d’ajudar a assolir-los.

Aspectes a considerar:

En aquest mòdul tot i que hi ha dues parts ben distintes: primers auxilis i socorrisme aquàtic, hi ha certs continguts i objectius comuns a aquestes dues parts. Però per tal d’aclarir a l’hora de l’avaluació quins són els percentatges corresponents a cada part, especificarem a continuació aquest aspecte:

Primers auxilis: teòric i pràctic ________30%

Socorrisme aquàtic: teòric___________20%

Pràctic__________40%

La part actitudinal, on està inclosa l’assistència a classe tindrà un valor del 10%.

Per a tenir dret a l’avaluació continua s’ha d’assitir al menys al 70% de les classes.

Apartat teòric: per a poder obtenir la mitja en els dos blocs (primers auxilis i socorrisme aquàtic) s’han d’haver superat ambdós almenys en un 5. En cas contrari es recuperarà la part no superada en març. Si tampoc es supera, en juny s’haurà de recuperar la part teòrica completa (primers auxilis i socorrisme aquàtic)

Per a que el mòdul estiga aprovat, a banda del que ja s’ha comentat s’ha d’obtenir APTE en cadascuna de les proves pràctiques de socorrisme aquàtic. Si hi ha alguna prova no superada es recuperarà en març. Si continua sense aprovar-se, en juny s’hauran de repetir totes i cadascuna de les proves pràctiques. La nota teòrica de socorrisme aquàtic i la nota de primers auxilis es mantindrà.

Si en juny no s’ha aprovat el mòdul, es repetirà TOT el curs següent.

Al llarg del curs l’alumnat haurà de presentar uns treballs sobre el mòduls, la nota dels quals es comptabilitzarà en l’apartat que corresponga.

Qualificació:

1a Avaluació:

En la primera avaluació la qualificació serà el resultat d’aplicar els percentatges anteriors.

Primers auxilis: teòric i pràctic ________30%

Socorrisme aquàtic: teòric___________20%

Pràctic__________40%

2a Avaluació (final):

La part teòrica i pràctica de primers auxilis serà la mitjana de la nota de la primera i la segona avaluació.

La part teòrica de socorrisme aquàtic serà la mitjana de la nota de la primera i la segona avaluació.

La part pràctica de socorrisme aquàtic serà la nota obtinguda com a resultat de les proves físiques d’aigua que es realitzaran al final de la segona avaluació. Les notes de les proves físiques de la primera avaluació no es tenen en compte per a traure la nota final.


TEMPORALITZACIÓ

La duració total del mòdul són 110 hores. S’imparteixen 5 hores setmanals de les quals dues es donen a l’aula i corresponen a primers auxilis i a la part teòrica de salvament aquàtic. Les tres hores restants s’imparteixen en la piscina municipal de Mislata.

lunes, 26 de noviembre de 2007

ENTREGA DE TRABAJOS.

Aquells que tingueu els treballs en format informàtic me'ls podeu enviar al meu correu per tal d'estalviar paper i tinta (i així contribuir tot el possible amb l'estalvi de recursos i amb la protecció de la natura).

Los que tengais los trabajos en formato informático me los podeis enviar, en el plazo correspondiente, a mi correo (e-mail).

jueves, 22 de noviembre de 2007

CRITERIOS DE EVALUACIÓN /CRITERIS D'AVALUACIÓ

CRITERIS I PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I DE QUALIFICACIÓ.

L'avaluació no s'entén com a un acte únic i concret sinó que és un procés integrat dins de tot el sistema d'ensenyament-aprenentatge. Per tal de superar el mòdul els alumnes hauran de:

1. Exposar i analitzar les habilitats bàsiques aquàtiques.

2. Identificar i relacionar jocs per a la familiarització, la flotació, la respiració i la propulsió bàsica.

3. A partir d'un cas o situació concreta, d'adaptació al medi aquàtic, elaborar correctament la programació.

4. Interpretar correctament els resultats de les proves específiques d'adaptació al medi aquàtic.

5. Identificar i relacionar els exercicis d'aplicació i assimilació als diferents estils de natació.

6. A partir d'un cas o situació concreta, d'aprenentatge-animació de qualsevol activitat aquàtica, elaborar i dur a terme correctament la programació.

7. Exposar i analitzar els distints models tècnics dels estils de natació.

martes, 20 de noviembre de 2007

BIBLIOGRAFIA QUE TE PUEDE AYUDAR

Ø Bucher, Walter. 1000 ejercicios y juegos de natación. Hispano Europea. Barcelona. 2002

Ø Cabello, A. Natación para adultos, Ed. Gymnos, Madrid, 1997

Ø Camarero, S. et al. Natación, aplicaciones teóricas y prácticas, Promolibro, Valencia, 1997

Ø Camus,J.L. Las prácticas acuáticas del bebe. Ed. Paidotribo, Barcelona, 1995

Ø Chollet, Didier. Natación Deportiva. Editorial Inde. Barcelona 2003

Ø Counsilman, James E. "La Natación". Ed. Hispano Europea.

Ø Coutier, Camus Y Sarkar. Actividades Físicas y Recreación. Editorial: Gymnos. BARCELONA

Ø De Lanuza Arús, Francesc y Torres Beltrán, Antonio. 1060 ejercicios de natación. Ed. Paidotribo. Barcelona, 2004

Ø Del Castillo, m. (1997). Reflexiones en torno a la actividad acuática en educación infantil. Revista Apunts. Educación Física y Deportes, 48, 34-46. Barcelona

Ø Federación Española de Natación. Escuela Nacional de Entrenadores. Curso de Entrenador. Varios autores. Madrid 1.992

Ø Franco, P. , Navarro, F. Natación, habilidades acuáticas para todas las edades, Ed. Hispano Europea, Barcelona,1980

Ø González, Carlos A. y Sebastiani, Enric Mª. Actividades Acuáticas Recreativas. Ed. Inde. Barcelona. 2.000

Ø Guerrero Luque, R. Guía de las actividades acuáticas, Paidotribo, Barcelona, 1995

Ø Hines, Emmet. NATACIÓN. Ejercicios, rutinas y programas. Ed. Hispano Europea. Barcelona 2.001

Ø Jardí Pinyol, Carles. Movernos en el agua. Ed. Paidotribo. Barcelona 2.002

Ø Mantileri, A. Los niños y el agua, Ed. Narcea, Madrid, 1984

Ø Moreno Murcia, J. A. Juegos acuáticos educativos. Editorial INDE. Barcelona. 2001

Ø Moreno, J. A. y Gutiérrez, M. (1998 b). Actividades acuáticas educativas. Barcelona. Inde.

Ø Moreno, J.A., Tella, Victor y Camarero, S. Actividades acuáticas educativas, recreativas y competitivas. IVEF, Federación de Natación de la C.V. Valencia

Ø Navarro, F. (1978). Pedagogía de la natación. Valladolid. Editorial Miñón.

Ø Navarro, Fernando, Arellano, R., Carnero, C. Gonsálvez, M. y otros. NATACIÓN. Comité Olímpico Español. Federación Española de Natación. Madrid 1.990

Ø Navarro, Fernando. Hacia el dominio de la natación. Ed. Gymnos. Madrid 1.990

Ø Reglamento técnico Federación Internacional de Natación 2001/2005.

Ø Ruiz Caballero, Jose Antonio. Ricardo Navarro García, Manuel Navarro Valdivielso, María Estrella Brito Ojeda. Actividad física en edad avanzada. Barcelona

Ø Schmitt, Patrick. Nadar, del descubrimiento al alto nivel. Ed. Hispano Europea. Barcelona. 2.000

Ø Soler, A., Jimeno M., Actividades acuáticas para personas mayores, Ed. Gymnos, Madrid, 1998.

videos de campions, com naden ells o elles.

Algunos videos de nuestros compañeros


Algunas direcciones interesantes

Nuestro instituto : www.ies4mislata.es
Federación internacional de natación: www.fina.org
Federación española de natación: www.rfen.es
Federación española de actividades subacuáticas: www.fedas.es
Consejo superior de deportes : www.csd.mec.es
Todo lo que quieras saber sobre la natación: www.i-natacion.com
Algunas webs sobre natación:

Webs amigas: www.molidelesparaules.blogspot.com